TENIR CURA DE TU MATEIX/A QUAN TENS FILLS/ES NO ÉS SER EGOISTA

Tenir temps per a tu mateix/a. Sabem que ser mares/pares és una condició que ens acompanya les 24h del dia, però això no significa que totes aquestes hores estiguin dedicades als/les nostres fills/es. És important no dedicar-se només a ells/es, sinó que nosaltres també necessitam amor, comprensió, protecció, temps lliure i diversió per poder descansar, fer exercici, tenir un hobby, sortir amb amics i amigues, etc. i per tant, hem de donar-li a tot això qualque lloc al nostre dia a dia.

Sigui quin sigui el motiu pel qual decidim tenir fills/es, a més de ser una experiència increïble, la veritat és que són una gran responsabilitat i, quan arriba a casa un nou membre, es modifiquen els nostres rols i hàbits de vida que hem de readaptar sobretot els primers mesos. La rutina laboral, les tasques de la casa, les relacions socials i familiars, els hobbies, el temps d’oci, etc. prenen una nova perspectiva que afecta tant a mares com a pares.

Tot i ser conscients de que maternitat i paternitat comparteixen grans semblances, fins ara majoritàriament han estat les dones les que, en moltes ocasions, assumien un rol diferent, deixant de banda molts aspectes de la seva vida que abans de l’arribada dels/les fills/es sí eren importants. Actualment cada vegada més homes assumeixen un rol més actiu en la criança i cura dels/de les seus/seves fills/es.

Quines coses són recomanables fer quan tenim fills/es?

Són molts els aspectes a tenir en compte a l’hora de tenir fills/es, i és per això que ens trobam amb infinitat de recomanacions i comentaris de gent del nostre voltant sobre el que és adequat fer o no, quan decidim tenir-ne.

No obstant, encara que hi ha moltes opinions, des d’una perspectiva psicològica entenem que hi ha alguns aspectes importants a tenir en compte que són susceptibles a crítiques i fan que, tant homes com dones, ens qüestionem si estam fent bé o no.

Fomentar l’autonomia dels/de les fills/es. L’educació, la cura i el temps que compartim amb ells/es són molt importants pel seu desenvolupament; no obstant, hem de tenir en compte que els/les nostres fills/es són persones independents i tenen dret a tenir la seva vida i a prendre les seves pròpies decisions, sentint-se valorats/des i recolzats. El millor exemple d’autonomia per als/les fills/es som nosaltres mateixes/os..

Tenir temps per a tu mateix/a. Sabem que ser mares/pares és una condició que ens acompanya les 24h del dia, però això no significa que totes aquestes hores estiguin dedicades als/les nostres fills/es. És important no dedicar-se només a ells/es, sinó que nosaltres també necessitam amor, comprensió, protecció, temps lliure i diversió per poder descansar, fer exercici, tenir un hobby, sortir amb amics i amigues, etc. i per tant, hem de donar-li a tot això qualque lloc al nostre dia a dia.

Dedicar-li temps a la relació de parella (si en tenim). Tenir descendència és una responsabilitat dels dos membres de la parella (en cas de tenir-ne), és a dir, és una decisió conjunta que comporta implicació per part dels/les dos. No obstant, tenir fills/es no implica necessàriament deixar de banda la relació de parella. Pot ser que la nostra rutina hagi canviat però podem fer moltíssimes coses per cuidar la nostra relació: fer un sopar romàntic (dins o fora de casa), dedicar una estona cada dia a contar-nos el nostre dia i a escoltar les inquietuds, pors i desitjos de l’altre (encara que estiguem cansats/des, aquests cinc minuts, encara que sigui, ens acostaran), recordar les dates especials i tenir petits detalls que facin saber a l’altre que seguim pensant en ell/a. No oblidem que els/les nostres fills/es també aprenen de la relació que veuen en nosaltres. Si ens mostram amor, afecte, suport i respecte també els ho estam ensenyant a ells/es.

6

Quines coses no són recomanables fer quan tenim fills/es?

Igual que hi ha recomanacions sobre el que podem fer quan tenim fills/es, també hi ha qüestions a tenir en compte del que no és recomanable fer. Tot això encaminat al benefici tant de mares i pares, com de filles i fills.

Creure que els/les fills/es són l’únic important a la vida. Tenir fills/es implica incondicionalitat, és a dir, ser-hi per ser el seu suport, educar-los/les, acompanyar-los/les, ensenyar-los/les, acceptar-los/les com són, guiar-los/les, etc. No obstant, encara que són una responsabilitat, no són l’únic important en la nostra vida, ja que existeixen altres àrees que també ho són. Malgrat això, en ocasions sentim o ens fan sentir que “ara ja toca deixar de pensar en mi per només pensar en ells/es”. Per oferir-los el millor als/a les teus/teves fills/es és important estar bé amb un/a mateix/a i per a això pot ser recomanable estimular altres àrees de la nostra vida: treball, parella, oci, amics/gues, família, etc.

Deixar de banda els nostres somnis. En ocasions, després del naixement del/de la nostre/a bebè, podem deixar de banda els nostres somnis, el que volem fer per sentir-nos realitzats/des, el que sempre hem desitjat, el que anhelàvem, les nostres il·lusions, etc. En definitiva, el que ens fa feliços. No obstant, no podem oblidar-nos d’aquestes il·lusions, petites fites o grans somnis ja que són també importants per al nostre benestar. Encara que les readaptem a la nostra situació, les modifiquem un poc o les canviem perquè ara ja nos ens motiven; no tenen per què desaparèixer encara que la nostra vida canviï.

Deixar de banda la nostra salut i la nostra autocura. Quan ens convertim en mares i pares, per falta de temps i les presses, moltes vegades anam al més ràpid i còmode. Per exemple, no dedicam temps a cuidar-nos, fer esport, acaronar-nos una mica, dedicar temps a la nostra autoimatge, etc. per sentir-ho com una pèrdua de temps o un “ja ho faré, no és important”. No obstant, això precisament és un factor fonamental que fa que ens sentiguem bé amb nosaltres mateixos/es i que pot marcar una gran diferència en que la nostra autoestima pugi o baixi.

Em sent culpable per pensar en mi, som egoista?

La paraula egoisme comporta implícita una connotació negativa, és a dir, per sí mateixa sona com alguna cosa dolenta. Part de la nostra cultura ens inculca que hem de donar-nos als/les altres i no a nosaltres mateixos/es. No obstant, existeix també una part de l’egoisme que és bo, el que anomenam egoisme sa.

L’egoisme sa consisteix en respectar les pròpies necessitats i els propis sentiments, és a dir, estar a gust amb nosaltres mateixos/es, fent el que ens agrada, dedicant-nos temps per descansar, respectar el nostre espai, fer valer els nostres drets i les nostres necessitats com a persones, etc. En definitiva, es tracta d’estar a gust en el nostre dia a dia per poder transmetre-ho als que ens envolten, per exemple, als/les nostres fills/es.

Malgrat això, quan pensam en egoisme només feim referència a la part negativa; aquest egoisme que es basa en exigir als altres, en cercar el benefici personal per damunt del dels altres, en pensar que som l’única persona important, en que les meves necessitats són les úniques vàlides, etc. sense importar com es sentiran les altres persones. Evidentment, aquest egoisme no és sa ni té cabuda en una relació mare/pare-fill/a.

Com tinc cura de jo mateix/a si no tinc temps?

Quan pensam en dedicar-nos temps no només feim referència a activitats i situacions que sí comporten un període mig/llarg com anar-se’n de vacances, practicar un hobby vàries hores a la setmana, etc.; sinó també a activitats quotidianes. Per exemple, estar 5 minuts més al llit, llegir una estona abans d’anar-nos-en a dormir, asseure’ns tranquil·lament a menjar, prendre un cafè, dedicar-nos temps a dutxar-nos, preparar alguna cosa per menjar que ens agradi, entre d’altres. És a dir, dedicar-nos temps per a nosaltres mateixos/es no requereix un gran esforç, sinó que són petites coses que podem convertir en un hàbit; coses del dia a dia que si no les feim ens fan sentir que ens abandoman i, no obstant, si ho feim ens sentim molt millor (cada persona té les seves, nosaltres hem posat alguns exemples però pot ser no siguin els que millor s’adaptin a tu).

Si tens fills/es, tant si ets dona com home, i sents que tens dificultats de parella, d’estrès, de culpa, d’autoestima o de qualsevol altre punt que haguem tractat al nostre post, pots posar-te en contacte amb nosaltres i farem tot el possible per ajudar-te.

Posted in Blog.