DOL: TOT ANIRÀ BÉ PERÒ MAI SERÀ COM ABANS

A la vida en moltes ocasions patim pèrdues que hem d’afrontar com, per exemple, la mort d’un ésser estimat, una ruptura sentimental o un acomiadament laboral. Fer front a aquestes situacions comporta un procés, el qual no tots/es vivim de la mateixa manera ni amb la mateixa durada.

Què és el dol?

El dol és un procés natural d’adaptació quan patim una pèrdua significativa, com per exemple la mort de qualcú proper; no obstant, no només fa referència a la mort d’algú, sinó també a altres tipus de pèrdues com el final d’una relació sentimental o canvis importants que comporten un gir dràstic a la nostra situació vital, tals com pot ser un acomiadament laboral o haver d’emigrar a un país estranger.

Aquest procés pot estar caracteritzat per emocions com la tristesa, el patiment i l’aflicció, i s’expressa en tots els canals: emocional, físic, comportamental i espiritual.

El dol és un procés normal i adaptatiu, és a dir, davant les diverses situacions de la vida que impliquen una pèrdua significativa, és una resposta “quasi automàtica” de l’ésser humà. No obstant, existeixen algunes variacions en la seva durada o en la seva expressió que poden considerar-se un problema, com a continuació veurem.

Quines són les fases?

Existeixen fonamentalment cinc fases que caracteritzen el dol, les quals no han de donar-se necessàriament en aquest ordre, sinó que poden variar, repetir-se o inclús no estar totes presents en aquest procés:

1. Negació. Sol donar-se en el primer moment on s’experimenta l’estat de shock amb pensaments com “No ho puc creure”, “Això no pot estar passant”, “No estàvem tan malament”; es rebutja la realitat dels fets o de la situació. Aquesta primera fase pot servir per esmorteir el malestar i poder anar acceptant poc a poc el que ha ocorregut. La seva duració és limitada, malgrat això cada persona pot experimentar-ho de forma diferent i si s’allarga en el temps pot ser perjudicial.

2. Ira. És la resposta emocional més habitual davant d’una situació que no ens agrada i ens genera dolor. Aquesta ira es pot projectar cap a diferents persones, inclús cap a la persona que ha mort o ens ha deixat, cap als/les metges/ses, cap a un/a mateix/a, contra Déu, contra el món… En aquesta fase és beneficiós que la persona senti llibertat per expressar els seus sentiments i no els reprimeixi.

3. Negociació. En aquesta fase la persona comença a fer-se a la idea del que ha passat i intenta esmorteir el dolor de la situació per a compensar el que ha ocorregut amb pensaments com per exemple “Al menys hi va ser a la meva boda”, “Vam passar tot aquest temps junts/es”, “No ha sofert”, “La nostra relació ha valgut la pena”… Inclús, en ocasions, poden valorar els pros i contres de la pèrdua.

4. Tristesa. Encara que sigui un sentiment que està present durant tot el procés, aquí parlam de la tristesa més profunda, quan la persona entén la gravetat de la situació i es sent pitjor. Apareixen sentiments de desesperança i buit, així com d’irritabilitat; pel que pot confondre’s amb un estat depressiu, no obstant aquesta resposta és normal i té una durada de temps limitat. En algunes situacions, si s’allarga en el temps pot convertir-se en un trastorn depressiu que sí s’hauria de tractar.

5. Acceptació. En aquesta fase la persona accepta el que li ha tocat viure (la qual cosa no significa que li paregui bé ni que hi estigui d’acord), és a dir, hi ha una reconciliació amb la situació i això l’ajuda a entendre que “la vida segueix”. En aquest moment s’aprèn a conviure amb la pèrdua i a adaptar-se a la nova situació. El procés de dol sol finalitzar amb aquesta etapa.

1

Quins són els símptomes del dol?

Existeixen tres canals fonamentals pels quals es presenten els símptomes més comuns, encara que no tenen per què experimentar-se tots:

A nivell cognitiu. Sensació d’irrealitat, com si el món fos diferent; preocupació i pensaments negatius recurrents; enyorança, incredulitat i confusió; així com vivència d’abandonament i solitud, obsessió per recuperar la pèrdua i inclús al·lucinacions visuals i auditives de la persona que ja no hi és, entre d’altres.

A nivell físic. Alteracions de la son, mals de cap, opressió al pit i a la gola, palpitacions, fatiga, entre d’altres.

A nivell conductual. Autoaïllament social, és a dir, tenir ganes d’estar tot/a sol/a constantment; baixa activitat o pel contrari hiperactivitat per ocupar el màxim temps possible; plorar; utilitzar objectes o roba de la persona que ja no hi és; anar o evitar llocs i situacions que recorden a aquella persona, entre d’altres.

Quant pot durar aquest procés?

Si bé el procés de dol depèn de cada persona, existeixen alguns factors que poden determinar la duració, la freqüència i la intensitat i que poden interferir en el funcionament habitual de cadascú.

La forma en la qual s’ha produït la mort o la situació de la pèrdua és important per a l’impacte que aquesta pugui tenir, per exemple si era una pèrdua esperada o no.
El vincle establert amb la persona que ja no hi és també pot determinar la durada, és a dir, si era la parella, un/a fill/a, amics/gues, pare o mare, si la persona era depenent o no, l’edat, el rol que tenia a la nostra vida, si hi ha suport d’altres persones, etc. No únicament el vincle amb la persona que ja no hi és, sinó també el valor emocional que se li atorga a aquella relació i el significat que té per a cadascú.

Hem de tenir en compte que el procés de dol sempre va lligat a la situació o a la persona que ja no hi és, és a dir, el malestar gira en torn a aquest tema únicament. Els dols normals poden tenir una durada aproximada d’entre sis mesos i dos anys per a considerar que el pronòstic sigui bo; no obstant, els factors anteriorment anomenats i la forma en que cada persona afronta les situacions, farà que el temps pugui variar.

En què me pot ajudar acudir a un/a professional?

Com anteriorment comentàvem, els símptomes del dol són diversos i variats i cada persona els experimenta de forma diferent. És per això que hi ha determinades persones a les quals els símptomes els hi dificulten el seu dia a dia, és a dir, no poder dur un procés natural de dol sense que interfereixi a la seva vida com pot ser al treball, a l’entorn social, amb un/a mateix/a, en la consecució de les seves metes, al seu estat d’ànim, etc.

Inclús existeixen casos en els quals una persona identifica un canvi a la seva vida que coincideix temporalment amb una pèrdua significativa i, encara que conscientment no cregui que li pot afectar, tal vegada sí. Per exemple, tenir problemes per a dormir i que l’inici d’aquesta dificultat coincideixi en el temps amb la mort d’algú.

És en aquests casos quan acudir a un/a professional pot ser de gran ajuda, ja que el procés de dol pot estar interferint a la nostra vida sense que siguem conscients d’això o no tinguem les eines suficients per fer front a una situació d’aquest tipus.

5

Per què es parla d’acompanyament en el dol?

Com ja hem comentat, el dol és un procés adaptatiu i, encara que dolorós, necessari per afrontar una pèrdua. Algunes persones, encara essent un procés normal, poder beneficiar-se de l’assessorament i acompanyament d’un/a professional per a poder dur el malestar de forma menys dolorosa, a través d’eines i pautes que l’ajudin a entendre millor la situació, així com a afrontar l’impacte de forma saludable.

Parlam, pel contrari, de teràpia de dol en els casos on hi ha un problema psicològic derivat d’un procés de dol que no ha tingut un curs natural i que genera malestar significatiu, com una depressió o un trastorn d’ansietat, entre d’altres.

Si estàs passant per un procés de dol i sents que no pots fer-li front, t’interfereix en el teu dia a dia o creus que una pèrdua anterior pot dificultar el teu funcionament habitual, pots posar-te en contacte amb nosaltres.

Lectura recomanada: Bucay, J. (2002). El camino de las lágrimas. Editorial Grijalbo.

Font: Barreto Martín, P.; Soler Saiz, M.C. (2007). Muerte y duelo. Editorial Síntesis.

Posted in Blog.